Somni

I em deixo anar i omplo el temps i penso en curt amb el cap calent i filem prim quan estem absents no fos cas que avui perdéssim el tren a l'andana et veig i estàs massa lluny allargo la mà només sento com fuig el dia és confós la lògica es torça tès amb conyac vespres amb força hauria de fer-me cas i no veure més vi la rentadora s'acaba, el temps es trenca, les gotes de pluja llisquen per mes mans sembla impossible viure tants instants davallen per l'aire com la sorra d'ahir que estirats a la platja vèiem lliscar portada pel vent del desert més proper et pica a la cara i no et pots pas queixar els clients de l'hotel no pensen a dir-me que aquest somni no és meu ni tant sols és per viure'l i malgrat els instants i els pastissos de plàtan malgrat haver vist com es trenquen els sabres malgrat despullar el matí i el capvespre aquest temps es fa curt, el rellotge m'espera, m'acaba la son m'inventa un nou dia m'omple d'ahir d'abans i del viure.