Fil

Un fil de sucre,
surt del cor i tremola,
en veure't trista.

Sentit

Vull teixir un somni,
amb girasols i onades,
de dolçor i calma.

Fràgil

Fràgil I

S'esmuny la tarda,
de colors i textures,
per mans de vidre.

Fràgil II

La llum que brilla,
en els teus ulls tremola,
i omple les hores.

Desig

Escric de pressa,
les paraules de cendra
i al vent les llenço.

Destí

Viatjant, pensava,
em quedaré sol, sense
un destí amb lluna.

Res

L'alba tremola,
a dos-cents vint per hora,
negra m'espera.

Por

Tinc transparència,
d'avingudes estranyes,
sóc invisible.

A prop

En el meu somni,
vull trobar-te a l'andana,
i allà besar-te.

Haiku

Jo tinc imatges,
on les teves espurnes,
sencer m'inunden.

Imatges

Fulles volàtils vermelloses cobreixen l'asfalt just veig com sota la roda del cotxe més proper s'aixequen més enllà dels núvols que cobreixen el cel o més aviat el tiben avall tant com poden sense pensar-s'hi ni un sol moment el vent a fora colpeja la cara i esbalota els cabells i les petites gotes de pluja que s'atreveixen a caure fan pensar en la cançó que tot just instants abans portava al cap de fet al cotxe a tot volum però més o menys ve a ser el mateix és com deixar-se anar i quan es veuen les fulles voleiar d'aquesta manera penses un cop i un altre i un cop i un altre en deixar-te anar com elles i volar i rodar tant lluny com et porti el destí i la benzina i el temps i el dia i la nit i el berenar màgic al costat d'una porta que no acaba mai de tancar-se per on entra el fred i la pluja i el gos que pacient espera fora sense atrevir-se l'amo tant tranquil fotent-se el seu talladet i mentre s'intenta oblidar el fred al clatell es menja un croissant un somriure se't dibuixa me'l dibuixes a mi tota la tarda me'l dibuixes amb màgia i aquells moments que els ulls brillen viatgem a Casablanca i Paris crèpe de poma les mans ho envolten tot i no em deixen anar tè de préssec és bo com tot es confón la gent entra i surt penses és clar dissabte a la nit no pot ser de cap altra manera fulles a terra les mateixes d'abans han creuat la ciutat buscant respostes vermelloses i grogues les trepitges et busquen encises el temps és tant just no ens n'adonem el moment de donar-te la mà buscar el teu temps els teus ulls els llavis de nit no puc dir-te que no ho senti és així com les fulles segueixen el vent les porta més enllà del cel ja serè.

Somni

I em deixo anar i omplo el temps i penso en curt amb el cap calent i filem prim quan estem absents no fos cas que avui perdéssim el tren a l'andana et veig i estàs massa lluny allargo la mà només sento com fuig el dia és confós la lògica es torça tès amb conyac vespres amb força hauria de fer-me cas i no veure més vi la rentadora s'acaba, el temps es trenca, les gotes de pluja llisquen per mes mans sembla impossible viure tants instants davallen per l'aire com la sorra d'ahir que estirats a la platja vèiem lliscar portada pel vent del desert més proper et pica a la cara i no et pots pas queixar els clients de l'hotel no pensen a dir-me que aquest somni no és meu ni tant sols és per viure'l i malgrat els instants i els pastissos de plàtan malgrat haver vist com es trenquen els sabres malgrat despullar el matí i el capvespre aquest temps es fa curt, el rellotge m'espera, m'acaba la son m'inventa un nou dia m'omple d'ahir d'abans i del viure.