skip to main |
skip to sidebar
Una tristesa
que voldria fer meva
de mel n'és plena
Les nits se'm trenquen
em pregunto què penses
collage de cendres.
Fragments de vida,
de latituds internes
que mous amb esma.
Una llàgrima,
viva, de sol i pluja
l'alè meu, beu-te'l.
Llenço la corda,
el teu silenci és fora,
me n'omplo la pell.