Lluny

Una alenada,
que em manté viu encara,
a tu em porta.

Si...

Si ens imagino,
nus, capes de llum blanca,
tot m'esborrono.

Plou

Plou i imagino,
vespres de color crema,
regala'm vida.

Nit

Una tristesa
que voldria fer meva
de mel n'és plena

Mirall

Les nits se'm trenquen
em pregunto què penses
collage de cendres.

Com pot ser?

Fragments de vida,
de latituds internes
que mous amb esma.

1989

Una llàgrima,
viva, de sol i pluja
l'alè meu, beu-te'l.

2009

Llenço la corda,
el teu silenci és fora,
me n'omplo la pell.

Calabruix

El cordill d'una sabata,
l'abric que s'ha fet vell,
les bosses d'anar a plaça,
les tulipes, els cartells.

La nina i la porcellana,
els poemes inacabats,
el jersei de ratlles blaves
i vermelles que no et poses mai.

Aquells quadres egipcis,
i el seu perfil indeterminat,
la lluna entra en eclipsi,
busco una rima, i se'm fa tard.

Voldria una mica d'oratge,
o una mica de calabruix,
sentir-me part d'aquesta platja...
tan plena del teu embruix.

Lluna

Hi havia un tel, blanc,

ataronjat,

imprecís,
gent avall, seguint un mateix camí,
i el matí s'obre, en un instant,

mentre et busco,

enmig d'aquest brogit constant.

No em puc treure la pluja del cap,
la pluja dels teus plors,

com l'oratge que ahir a la nit,

mentre imaginava el mar,

es va endinsar dins el cor.

I la pell em crema, sota aquest tel estrany,

els vidres llisquen,

i es tornen sang,

i el record d'un cal.ligrama,

escrit anys abans,

malda per sortir, i fer-se gran,

gran com les idees, que hem teixit,

mentre et busco, enmig d'aquest brogit.