El cordill d'una sabata,
l'abric que s'ha fet vell,
les bosses d'anar a plaça,
les tulipes, els cartells.
La nina i la porcellana,
els poemes inacabats,
el jersei de ratlles blaves
i vermelles que no et poses mai.
Aquells quadres egipcis,
i el seu perfil indeterminat,
la lluna entra en eclipsi,
busco una rima, i se'm fa tard.
Voldria una mica d'oratge,
o una mica de calabruix,
sentir-me part d'aquesta platja...
tan plena del teu embruix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada