Imatges

Fulles volàtils vermelloses cobreixen l'asfalt just veig com sota la roda del cotxe més proper s'aixequen més enllà dels núvols que cobreixen el cel o més aviat el tiben avall tant com poden sense pensar-s'hi ni un sol moment el vent a fora colpeja la cara i esbalota els cabells i les petites gotes de pluja que s'atreveixen a caure fan pensar en la cançó que tot just instants abans portava al cap de fet al cotxe a tot volum però més o menys ve a ser el mateix és com deixar-se anar i quan es veuen les fulles voleiar d'aquesta manera penses un cop i un altre i un cop i un altre en deixar-te anar com elles i volar i rodar tant lluny com et porti el destí i la benzina i el temps i el dia i la nit i el berenar màgic al costat d'una porta que no acaba mai de tancar-se per on entra el fred i la pluja i el gos que pacient espera fora sense atrevir-se l'amo tant tranquil fotent-se el seu talladet i mentre s'intenta oblidar el fred al clatell es menja un croissant un somriure se't dibuixa me'l dibuixes a mi tota la tarda me'l dibuixes amb màgia i aquells moments que els ulls brillen viatgem a Casablanca i Paris crèpe de poma les mans ho envolten tot i no em deixen anar tè de préssec és bo com tot es confón la gent entra i surt penses és clar dissabte a la nit no pot ser de cap altra manera fulles a terra les mateixes d'abans han creuat la ciutat buscant respostes vermelloses i grogues les trepitges et busquen encises el temps és tant just no ens n'adonem el moment de donar-te la mà buscar el teu temps els teus ulls els llavis de nit no puc dir-te que no ho senti és així com les fulles segueixen el vent les porta més enllà del cel ja serè.