Carrer

Més enllà del raspall de dents no hi havia més que un mirall voltat de carrers daurats pels contrallums de la tarda i la poca distància entre les cases, sense parar compte si en cap racó fosc hi hauria algun gat, o si les pedres mossegades de vent resistirien gaires atacs més de l'enemic. La gent es movia deixant l'aire tan quiet com quan van entrar en el seu camp de visió, llegint diaris amb lletres llunyanes o agafant-se de la mà o tornant del cinema, o venent fruita, en un silenci expectant que només era trencat pel raspall de dents, i ara també pels pocs llibres que damunt la taula li recordaven tant i tant les cases del poble, i s'hi confonien malignament, amarant-les de text buit de contingut i ple de formes relligades, boiroses, trencades, com la simetria de la cambra, que es confonia entre les línies de la taula de fusta vella i anaven dibuixant lentament aquest món relligat de somnis amb l'estampa de Sant Antoni de Pàdua, recordant-li el passat religiós de la seva família.

Mentrestant la roba estesa del carrer al vent dels seus somnis li recordava la plàcida sensació de llargs hiverns amb el sol entrant per la finestra i fregant els mobles, mentre ell seia còmodament llegint els llibres que es duplicaven en la seva fredor de paper i en un espai que no els corresponia, un món que no era el seu, boirós del fum de pipa i interminables jocs de cartes que duraven tota la nit de fred al carrer; i malgrat tot més enllà del raspall de dents tot semblava tan real com l'impuls que li havia fet saltar el cor a classe, a Barcelona, un matí de desembre, com la suor que li regalimava després de pujnar corrents les escales del Geemente Museum, a Den Haag, com la mà del vigilant que li agafava amb fermesa el braç per no haver pagat l'entrada, com la seva miradda perdent-se en la llunyania dels carrers que, ombrívols, envoltaven el mirall més enllà del raspall de dents.